És situada en el capítol Capítol CLXIII. L’obra més important de Joanot Martorell, venuda i publicada per una altra persona. Joanot Martorell fou un gran cavaller i gran escriptor de l'edat mitjana. Va néixer entre el 1405 i el 1410 i morí el 1468 a València. És una obra de l'edat mitjana, seguint el corrent literari de l'època. És una novel•la cavalleresca.
Tirant lo Blanc explica la història del cavaller D’un cavaller anomenat com el títol, Tirant lo blanc. Des del moment en què l'home que l'instrueix actua en una guerra fins l'últim sospir del cavaller. La història es centra en la lluita contra els moros, en la cort de Constantinoble i l'amor de la princesa Carmesina que en aquest cas es el somni de Plaedemavida. Aquest somni passa després de la batalla contra els infidels.
Les batalles i ventures amoroses fetes per el protagonista del llibre Tirant lo Blanc. L’acte amorós de Tirant i Carmesina somiat per la donzella de carmesina, Plaedemavida.
La cambra de Carmesina situada en la cord de Constantinoble a l'edat mitjana i Tirant lo Blanc, Carmesina, Conestable, Estefania i Plaedemavida.
Narrador extern subjectiu.
Català antic, variant dialectal central. L’oració és de prosa valenciana. És molt extensa.
El text és una mica descriptiu, la majoria que explica són accions, a part dels diàlegs qui hi ha bastants però molt menys que accions. Són en estil directe i entrats amb guionets, encara que també hi ha tambe s’utilitza la de doble coma.
Estil culte en el narrador, i a l’hora de les conversacions amb un estil més antiquat.
L'autor mostra els jocs de l'amor entre Tirant i Carmesina.
El text presenta un somni de la relació amorosa de Tirant amb Carmesina i Estefania amb el Conestable a la cambra. El vocabulari és molt ric.
dijous, 27 de novembre del 2008
Final de Tirnat lo Blanc
Carmesina farta de tot el mon de totes les beus que parlaven d’ells van decidir anar-se’n el màxim de lluny possible. Robaren tants diners com van poder a l’emperador amb una obra feta per tirant i carmesina. Es van embarcar en una aventura mai viscuda per tirant, es van agafar el primer vaixell on van agafar un lloc de treball en la tripulació que els van portar a una illa exòtica. Allà van començar una nova aventura amb els diners robats a l’emperador. Resquix, la mà dreta del emperador es posa al comandament dient que el robatori de totes les riqueses del emperador han sigut obre de tirant i carmesina. L’emperador no volia acceptar aquesta veritat i bascà nous culpables. El compte Desquany feia poc temps s’havia fet molt ric per suborns a l’església l’emperador el jutja que havia sigut ell qui havia robat totes les seves riqueses i el va condemnar a mort. Resquix sabent que això no era veritat perquè havia vist la fuita de tirant i carmesina es va comprometre a trobar-los per posar en dubte les paraules de l’emperador i així ser ell el nou emperador. Resquix es va disfressar a ser un pobre cavaller es va apuntar de nou a l’aventura que havia entre tirant i carmesina. Resquix es va fer amic de la tripulació amb la finalitat de saber on estaven tirant i carmesina. Al llarg del viatge Resquix va conèixer a un tripulant que li va dir que li sonaven a uns nous tripulants en l’altre embarcació i li va explicar que havien arribat i havien desaparèixer per el nou territori. Resquix amb aquesta informació s’imaginava el nou l’emperador. Durant les vint nits que va passar en aquell trist vaixell somiava cada nit que es faria amb l’amor de l’emperadriu per tal de ser l’emperador assegurat. Resquix al arribar al nou territori va sentir rumor de nous membres rics. Va buscar-los tres dies seguits per tot el nou territori on van ser descoberts. Resquix per el son i la fam va caure avanç de poder-los atrapar. Una dona el va acollir a la seva humil casa. El va agafar del terra i el va pujar a la seva mula. Li va proporcionar un llit per dormir i al dia seguint. Desprès de unes deslliuracions Resquix desconcertat es despertà. La dona li va explicar que l’havia recollit d’un camí que estava en el terra dormint. Resquix li va agrair i per la bona fe de la dona li va proporcionar diner per la recompensa d’haver-lo acollit. La dona l’explica on l’havia recollit. De seguida Resquix va sortir amb la seva finalitat de agafar a tirant i carmesina per tal de tornar i proclamar-se el nou emperador. Resquix va agafar el nu camí per trobar a tirant. Resquix a l’endemà capturà a tirant i a carmesina amb la ajuda de dos cavalles que va comprar i els hi va prometre de fer-los comptes i proporcionar-li terres quan fos el nou emperador. Al regressar a les antigues terres amb tirant i carmesina arrestats per els seus dos cavallers davant el poble va executar-los. L’emperador desprès de veure l’obra feta per Resquix i per el dolor de veure la seva estimada filla morir es va treure la vida ofegant-se en un petit llac. L’emperador als pocs dies es casà amb el seu amant Hipòlit. Resquix consternat va ordenar als seus cavallers que matessin a Hipòlit perquè sinó no els podria donar el que els havia promès. Tres dies de silenci Hipòlit va ordenar fer-se un sopar per el seu regnat. Resquix va seguir sent la mà dreta de l’emperador per tot el gran procés que havia fet al capturar a tirant i carmesina i fer la seva exsudació. Hipòlit veient el que havia fet amb l’antic emperador no estava segur i tenia por per que li fes el mateix al cometre un mínim error i ser el nou emperador. En aquell sopar per agrair-li a Resquix el que havia fet volia prepararli una trampa. Contractar a un savi i quatre cavallers per matar-lo. Resquix per la seva ambició de poder va fer que li salves la vida fent que l’emperador saigues mort primer avanç que ell. Unes hores avanç del sopar Hipòlit va anar a la cambra dormir una mica i estar tota la nit despert, però el que va aconseguir va ser fer el seu últim son. El dos cavallers de Resquix van entrar a la cambra m’entres que dormia i amb una espasa li van tallar el cap i el van penjar en mig d’un quadre que hi havia a l’habitació que era un retrat d’Hipòlit. L’emperadriu va anar a despertar al seu amor amb temps per fer de ell un nou emperador se’l va trobar amb el seu cos sense cap a sobre del llit ple de sang i el seu cap penjat en mig el seu retrat. L’emperadriu sortir de la cambra exclamen <>. Va arribar al on es volia celebrar-ne el sopar i li va confessar a Resquix que Hipòlit el volia matar i qui eren els que ho havien planejat. Desprès de parlar amb Resquix l’emperadriu es va suïcidar per estar de nou amb el seu amor. Resquix sabent qui eren els que el volien matar va fer la seva ultima ordre a els seus dos cavallers de matar aquells que l’havien preparat una trampa per matar-lo. En aquells mateix moment que els seus cavallers mataven a els cavallers d’Hipòlit en el sopar es va proclamar el neu emperador. Va anomenar als seus cavallers Comtes de Verdins.
El somni de Carmesina
Avui, he somiat mestres jo dormia en una de les cambres principals en companya de quatre persones, he vist acostar-se ha Estefania, ella ha mirat si estàvem dormides i havia vingut amb companya de Tirant i del conestable. Anaven amb una camisa de dormir, amb capes i espases i calçaven peücs de llana per no fer soroll i despertant-se. Tirant em va agafar en braços i em va portar per tota la cambra besant-me. Jo li vaig cridar que em deixes i ell amb va deixar sobre el llit en repòs. Plaerdemavida atesa per aquesta circumstancia del meu somni se li va escapar algun que altre somriure. Plaerdemavida em va preguntar si havia somiat més i jo amb rialles li contestà que estigues tranquil·la que encara hi havia somiat molt més i que li explicaria tot. Ella em va somriure i insinuant-me que seguis explicant-li em meu somni.
Continuà explicant-li que jo li digué a Tirant que l’havia deixat vindre per l’amor que sentia per ell. Seguidament li demanava al seva seguretat, valor i compromís per estar allà amb mi. Ell sense que passes cap segon em contestà ràpidament i em digué que el com cavaller de paraula em garantia la seva seguretat i valor que no tenia que dubtar de ell per res. També li vaig fer un petit jurament per qual, sense la meva voluntat, ell no em enutjaria mai de res. Encara somiant, he vist com ell em besava molt sovint i que em desfeia la clotxetadels pits, i que em besava les mamelles amb un gran delit. I quant m’havia besat tant, Tirant intentà posar la mà per sota de la meva faldilla. Jo li digué que em reservaria la meva virginitat per ell ja que si no l’hagués parat els peus el meu jurament perillava. Ens besarem amb els petons mes amorosos que ell i jo ens poguéssim haver donat en aquella nit.
Desprès he vist com Estefania amb les cames que li blanquejaven encara cridava. Tirant em deixar de besar i li digué que les parets no tenien orelles però que darrere de elles podria haver algú que si que tingues orelles i els enganxaria en mig de tant plaer. Estefania es posar el llençol a la boca, i tot i això se li escapà algun que un altre crit. Tu Plaerdemavida estaves pensant en el teu Hipòlit, pensaves que cada cop que passava i que estiguessis pensat en ella el dolor es feia mes intens, deies per dintre del teu cap que perquè Hipòlit no estigues allà amb tu, i llavors em sembla que vas prendre una mica d’aigua i que amb allò t’havies rentat el cor, els pits i el ventre per posar remei al teu dolor.
Desprès he vist com Estefania estenia els braços abandonant-se, retent les armes i digen que havia comes un gran atreviment robant-li amb deliberació la despulla de la seva virginitat, sent ell un home amb gran autoritat.
Desprès a mesura que el dia s’acostava li pregar humilment a Tirant que marxessin per no córrer el risc de ser vistos i Tirant li suplicà que l’alliberes d’aquell jurament i així poder aconseguir el triomf com el seu cosí que desitjava. Però jo no vaig volgué i sortir victoriosa d’aquella batalla. Desprès em despertat i comprovar que tot allò havia estat un somni. Em despertar tot mullada i com els malalts donava voltes el meu llit on havia sorgit del meu pensament, l’historia d’amor mes meravellosa de la meva vida.
Continuà explicant-li que jo li digué a Tirant que l’havia deixat vindre per l’amor que sentia per ell. Seguidament li demanava al seva seguretat, valor i compromís per estar allà amb mi. Ell sense que passes cap segon em contestà ràpidament i em digué que el com cavaller de paraula em garantia la seva seguretat i valor que no tenia que dubtar de ell per res. També li vaig fer un petit jurament per qual, sense la meva voluntat, ell no em enutjaria mai de res. Encara somiant, he vist com ell em besava molt sovint i que em desfeia la clotxetadels pits, i que em besava les mamelles amb un gran delit. I quant m’havia besat tant, Tirant intentà posar la mà per sota de la meva faldilla. Jo li digué que em reservaria la meva virginitat per ell ja que si no l’hagués parat els peus el meu jurament perillava. Ens besarem amb els petons mes amorosos que ell i jo ens poguéssim haver donat en aquella nit.
Desprès he vist com Estefania amb les cames que li blanquejaven encara cridava. Tirant em deixar de besar i li digué que les parets no tenien orelles però que darrere de elles podria haver algú que si que tingues orelles i els enganxaria en mig de tant plaer. Estefania es posar el llençol a la boca, i tot i això se li escapà algun que un altre crit. Tu Plaerdemavida estaves pensant en el teu Hipòlit, pensaves que cada cop que passava i que estiguessis pensat en ella el dolor es feia mes intens, deies per dintre del teu cap que perquè Hipòlit no estigues allà amb tu, i llavors em sembla que vas prendre una mica d’aigua i que amb allò t’havies rentat el cor, els pits i el ventre per posar remei al teu dolor.
Desprès he vist com Estefania estenia els braços abandonant-se, retent les armes i digen que havia comes un gran atreviment robant-li amb deliberació la despulla de la seva virginitat, sent ell un home amb gran autoritat.
Desprès a mesura que el dia s’acostava li pregar humilment a Tirant que marxessin per no córrer el risc de ser vistos i Tirant li suplicà que l’alliberes d’aquell jurament i així poder aconseguir el triomf com el seu cosí que desitjava. Però jo no vaig volgué i sortir victoriosa d’aquella batalla. Desprès em despertat i comprovar que tot allò havia estat un somni. Em despertar tot mullada i com els malalts donava voltes el meu llit on havia sorgit del meu pensament, l’historia d’amor mes meravellosa de la meva vida.
Lletra de batalla
– A tu, senyor de Vilesermes, que has dubtat del la meva confiança i deure per la meva dama, accepto el teu repte per el fermall.
Si vos ànims u queden desprès de veure la meva espasa teniu, aquest dol acabarà amb la teva sang per el tella i el fermall en les meves mans. Amb cavall o sense cavall o amb el meu rostre sense protecció o no la meva espasa per el teu cor travessarà, així que de la manera en que apareguis allà i el temps comenci a contar, aquests segons seran els últims que et permeteren obrir i tancar els ulls. Tirant lo blanc amb una espasa i sense protecció de cap escut et dessagnarà fins arribar a la teva mort.
Signat per la meva sang, per la meva paraula i el meu desitjat honor que et farà caure.
Si vos ànims u queden desprès de veure la meva espasa teniu, aquest dol acabarà amb la teva sang per el tella i el fermall en les meves mans. Amb cavall o sense cavall o amb el meu rostre sense protecció o no la meva espasa per el teu cor travessarà, així que de la manera en que apareguis allà i el temps comenci a contar, aquests segons seran els últims que et permeteren obrir i tancar els ulls. Tirant lo blanc amb una espasa i sense protecció de cap escut et dessagnarà fins arribar a la teva mort.
Signat per la meva sang, per la meva paraula i el meu desitjat honor que et farà caure.
Descripció caricaturesca de Plaerdemavida
Plaerdemavida: És una donzella de la princesa que qualsevol princesa la voldria tenir com a donzella, és una noia tan simpàtica home que la coneix queda admirat i alhora també una mica entremaliada, graciosa i desvergonyida , que ajuda a Tirant en les escenes eròtiques amb Carmesina. S’enamorà boixament i desmesuradament d'Hipòlit.
Personatges més importants de la novel·la
Tirant lo Blanc : Un bon home de vint anys, de llinatge antic i natural de Bretanya. Li van posar de nom Tirant lo Blanc, perquè el seu pare va ser de la Marca de Tirània, i la seva mare va ser la filla del duc de Bretanya; s’anomenava Blanca. Durant la seva història es veu com va evolucionant la seva classe social, fins a arribar a ser un dels més grans i millors cavallers. És agradable, educat i gentil. Tirant mostra la seva valentia i la seva intel·ligència, sobretot en les batalles, però alhora es mostra tímid i enamorat davant Carmesina.
Carmesina: Era una dama molt bella, amb una cara angèlica. Tenia el cabell que resplandia com i fossin madeixes d'or; les celles que semblaven fetes amb pinzell; els seus ulls que relluïen com pedres precioses, i el seu nas prim i afilat, ni massa gran ni massa petit, d'extrema blancor de
lliris i roses mesclades; llavis vermells com el coral, dents molt blanques, menudes i espesses, que semblaven de cristall; per les seves mans d'extrema blancor; pels dits llargs i prims, i les ungles acanonades i encarnades. És la princesa de Constantinoble, i l'amor de Tirant lo Blanc. Està una mica moguda per la idea de perdre la viginitat, però al final l'acaba perdent amb Tirant.
Ens dona una imatge innocent ja que es influenciada per la maldat de la Viuda Reposada, però malgrat això se n'adona del fets i acaba morint pel seu amor.
Diafebus: Cosí de Tirant ja que tots dos mantenen una molt bona amistat, i fins i tot Tirant li regala el títol de comte a aquest. l'acompanya en tots els seus viatges .esteriotipat, dinàmic, i històric.
Emperador de Constantinoble: Admira molt a Tirant per la seua valentía.
Estefania: És la filla del duc de Macedònia. És la donzella en què Carmesina té molta confiança. No té una gran complexitat psicològica, però delata humilitat i un juvenil esperit que fa que la seua relació amb Diafebus siga també força passional i important en la novel·la.
Plaerdemavida: És una donzella de la princesa, és una noia simpàtica i alhora també una mica entremaliada, graciosa i desvergonyida, que ajuda a Tirant en les escenes eròtiques amb Carmesina. S’enamora d'Hipòlit, però aquest s’estima més l’emperadriu.
La Viuda Reposada: És la dida de Carmesina és una dona de moral rígida i severa que s'enamora de Tirant i, com a conseqüència, es trastorna; des d'aquest moment, l´ únic propòsit que guiarà la seua vida és el de separar−lo de la princesa; una vegada descobreixen les seues intencions, acabarà per suïcidar−se. La Viuda Reposada, és clarament l'evolució d'una persona amb experiència i consellera de Carmesina, cap a la maldat.
Emperadriu: mostra una imatge de dignitat, noblesa i honestedat, però que en veritat, és infidel amb el seu marit, l'emperador, per falta d'amor i acaba marxan amb el jove Hipolit.
Carmesina: Era una dama molt bella, amb una cara angèlica. Tenia el cabell que resplandia com i fossin madeixes d'or; les celles que semblaven fetes amb pinzell; els seus ulls que relluïen com pedres precioses, i el seu nas prim i afilat, ni massa gran ni massa petit, d'extrema blancor de
lliris i roses mesclades; llavis vermells com el coral, dents molt blanques, menudes i espesses, que semblaven de cristall; per les seves mans d'extrema blancor; pels dits llargs i prims, i les ungles acanonades i encarnades. És la princesa de Constantinoble, i l'amor de Tirant lo Blanc. Està una mica moguda per la idea de perdre la viginitat, però al final l'acaba perdent amb Tirant.
Ens dona una imatge innocent ja que es influenciada per la maldat de la Viuda Reposada, però malgrat això se n'adona del fets i acaba morint pel seu amor.
Diafebus: Cosí de Tirant ja que tots dos mantenen una molt bona amistat, i fins i tot Tirant li regala el títol de comte a aquest. l'acompanya en tots els seus viatges .esteriotipat, dinàmic, i històric.
Emperador de Constantinoble: Admira molt a Tirant per la seua valentía.
Estefania: És la filla del duc de Macedònia. És la donzella en què Carmesina té molta confiança. No té una gran complexitat psicològica, però delata humilitat i un juvenil esperit que fa que la seua relació amb Diafebus siga també força passional i important en la novel·la.
Plaerdemavida: És una donzella de la princesa, és una noia simpàtica i alhora també una mica entremaliada, graciosa i desvergonyida, que ajuda a Tirant en les escenes eròtiques amb Carmesina. S’enamora d'Hipòlit, però aquest s’estima més l’emperadriu.
La Viuda Reposada: És la dida de Carmesina és una dona de moral rígida i severa que s'enamora de Tirant i, com a conseqüència, es trastorna; des d'aquest moment, l´ únic propòsit que guiarà la seua vida és el de separar−lo de la princesa; una vegada descobreixen les seues intencions, acabarà per suïcidar−se. La Viuda Reposada, és clarament l'evolució d'una persona amb experiència i consellera de Carmesina, cap a la maldat.
Emperadriu: mostra una imatge de dignitat, noblesa i honestedat, però que en veritat, és infidel amb el seu marit, l'emperador, per falta d'amor i acaba marxan amb el jove Hipolit.
Tirant, una novel·la cavalleresca
El tirant és una novel·la cavalleresca però avançada, molt similar a la novel·la moderna, combina una ficció típica de les novel·les cavalleresques amb uns matisos de realitat, per tal de que sigui més fàcil captar als lectors.
Es te al quixot com a la primera novel·la moderna, i no és així, ja que Joanot, amb menys possibilitats, degut a la menor activitat literària del seu segle, va fer una novel·la amb característiques semblants al quixot.
La cavalleria fonamentada en el llinatge ideològic (fidelitat, menyspreu del sofriment i de la mort, anhel de gloria) que justifiques i l’ennoblís. La literatura elabora l’ideal i proposa el poblat de prínceps i cavallers virtuosos que actuen segons unes nobles regles. L’aventura serà l’espai narratiu per excel·lència. Inspirades per l’amor a una dama. Cavaller errant empreses sobrehumanes d’elements meravellosos u inversemblants.
Es te al quixot com a la primera novel·la moderna, i no és així, ja que Joanot, amb menys possibilitats, degut a la menor activitat literària del seu segle, va fer una novel·la amb característiques semblants al quixot.
La cavalleria fonamentada en el llinatge ideològic (fidelitat, menyspreu del sofriment i de la mort, anhel de gloria) que justifiques i l’ennoblís. La literatura elabora l’ideal i proposa el poblat de prínceps i cavallers virtuosos que actuen segons unes nobles regles. L’aventura serà l’espai narratiu per excel·lència. Inspirades per l’amor a una dama. Cavaller errant empreses sobrehumanes d’elements meravellosos u inversemblants.
Diccionari
Desimbolt: Expedit, desembaraçt, diligent, destre, solt, àgil, lliure.
Penons: Banderes, estandarts, senyeres, distintius.
Lliurea: Jaqué, capot, gavany.
Jaspis: Diaspres.
Nigromància, nigromàntic: Endevinador, bruixot, endeví.
Lligall: Bolic, farcell, plega.
Alans: Gossos de presa.
Xarnera: Frontisa, blegadissa, articulació, juntura.
Manyoples: Guants, guantellets.
Engonal: Pubis.
Perjur: Infidel, deslleial, traïdor, fals, pèrfid, felló, vil, renegat.
Fementit: Traïdor, deslleial, infidel, pèrfid, judes.
Peixent: Nodrint, fornint, alimentant.
Torbar: Alterar, transtornar, trastocar, confondre.
Irada: Enfellonida, enquimerada, irritada.
Aiguamans: Obi, rentamans, bacina, lavabo, ribella.
Ardit: Agosarat, gallard, atrevit, audaç.
Argue: Cabrestant, torn, gigre, gavineta, càbria.
Vogar: Remar, gronxar.
Fus: Broca, pua, fusany, fusall, losange.
Penons: Banderes, estandarts, senyeres, distintius.
Lliurea: Jaqué, capot, gavany.
Jaspis: Diaspres.
Nigromància, nigromàntic: Endevinador, bruixot, endeví.
Lligall: Bolic, farcell, plega.
Alans: Gossos de presa.
Xarnera: Frontisa, blegadissa, articulació, juntura.
Manyoples: Guants, guantellets.
Engonal: Pubis.
Perjur: Infidel, deslleial, traïdor, fals, pèrfid, felló, vil, renegat.
Fementit: Traïdor, deslleial, infidel, pèrfid, judes.
Peixent: Nodrint, fornint, alimentant.
Torbar: Alterar, transtornar, trastocar, confondre.
Irada: Enfellonida, enquimerada, irritada.
Aiguamans: Obi, rentamans, bacina, lavabo, ribella.
Ardit: Agosarat, gallard, atrevit, audaç.
Argue: Cabrestant, torn, gigre, gavineta, càbria.
Vogar: Remar, gronxar.
Fus: Broca, pua, fusany, fusall, losange.
Decaleg del bon cavaller
Guillem de Varoïc, el que principalment li va explicar va ser la elecció del cavaller perfecte: l’home més amable, de més afabilitat, més savi,més lleial, fort i amb més noble ànim, amb més virtuts i i bons costums que cap altre. Per a acompanyar un gran cavaller, es va escollir a la bestia més forta i noble, el cavall, d’aquí el nom de cavaller.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)